Diumenge, 16 de octubre de 2005

Damien Rice

Arxivat a: Country / Folk

Damien Rice és un cantautor irlandès, que va passar la seva infància pescant i somiant despert en els camps de Celbridge, comtat de Kildare. La pintura i la música el van inspirar ja de ben jovenet fins que es va decidir a muntar una banda amb els coleguilles que es va anomenar “Juniper”. Van tenir cert èxit a la ràdio irlandesa i van aconseguir cridar l'atenció de la discogràfica Poligram. El que passa és que certes qüestions contractuals van ocasionar que, a la hora de la veritat, no es possèssin d'acord.

Després d'aquest incident, el nostre jove Damien, s'exilia voluntàriament a la Toscana italiana per relaxar-se fins que decideix tornar a la seva natal Irlanda amb la determinació de tirar endavant el seu propi projecte musical. A Dublin contacta amb el productor David Arnold, que s'enamora del seu treball i l'ajuda a gravar un disc al seu estudi mòbil. El primer single "The Blower's Daughter” (2001) és un hit a Irlanda i obre el camí a Rice per elaborar els seu àlbum “O” (2002), gravat a la Gran Bertanya, i que, ara per ara, és el seu darrer treball.

No és gaire prolífic en Damien, però té força qualitat. De vegades, pel meu gust, les seves cançons se'm fan un pel massa melancòliques, però no es pot negar que té molt talent. Val la pena escoltar el seu treball perquè és un dels músics que cal conèixer. Té moltes influències folk, irlandeses, i alguns tocs country. El ritme és pausat i les melodies molt expressives. Les lletres interessants i poètiques.

Us recomano que visiteu la seva web. Es una web com déu mana. On podreu escoltar totes i cadascunes de les versions completes dels seus treballs amb un sol click. Generós i genial en Damien.

Si cliqueu aquí, podreu veure/sentir un dels seus video-clips còmodament.

També us afegeixo uns podcast per als més mandrosos:

audio: Delicate

audio: Volcano

audio: The blower's daughter

audio: Cannonball

Referencias

URL para referencias

Comentarios

El disc de Damien Rice «O» és, trobo, un disc irregular, però hi ha un parell de cançons memorables. L'altre, no el conec. Em recorda el Rufus Wainwright. Em capbussaré al seu web.
Gràcies. I ànims amb el bloc. Els audioblocs són encara escassos... I el teu, em sembla de molta qualitat.

Comentario de emgiro el el 10/17 a las 00:26

Moltes gràcies pels compliments!

Tens raó en quant a la "irregularitat" de l'àlbum "O" d'en Rice. En conjunt és un bon treball, però alguns temes són molt inferiors a d'altres. En fi, esperem que el pròxim treball sigui un disc rodó.

Respecte a les similituts amb en Rufus, jo també les hi trobo. Es molt bó en Rufus. Tenen molts punts de contacte. Un altre dia parlarem d'ell.

Una abraçada!

Comentario de Audiobloc el el 10/17 a las 01:14

No sé que tal canta aquest noi, però està boníssim!

Comentario de Marta-ping el el 10/22 a las 17:59

A mi, que estic ara en un estat propici, tot s'ha de dir, és capaç de fer-me viatjar amb tota intensitat per racons i subterfugis dels meus sentiments.

Només que, una de les seues més potents cançons, "cold water", té una certa ambigüitat que et deixa sense saber si parla d'amor o d'amor a déu. Què et sembla?

Gràcies per l'espai,
rescande

Comentario de rescande el el 04/10 a las 20:57

Doncs a mi em sembla brutal, sobretot la cancó Amie. Fa una gran barreja de música clàssica, uns arrenjaments des del meu entendre molt encertats mesclats amb la guitarra acústica.. en fi... Brutal!.

Comentario de mireia el el 06/03 a las 06:04

a part de tenir-li moolt de carinyo per raons personals; trobo els seus treballs exquisits... totes i cadascuna de les seves cançons tenen un què especial.
A part de que, com ja he dit, el vaig "coneixer" durant dues setmanes que em van marcar i m'acompanyaran tota la meva vida. Que bonic, màgic, trist, melancòlic, fred, alegre, divertit, càlid, preocupant i agradable és l'amor...

Comentario de Maria el el 12/16 a las 18:23

Comentar