audiobloc

Dimarts, 18 de octubre de 2005

Los Tres

Los Tres és una banda de rock xilena que ara ja no existeix, es van desfer. No obstant, us els vull recomanar perquè són interessants. Es injust que ens arribin tants pocs grups de sud-amèrica. A Xile Los Tres van ser tota una institució, i a sud-amèrica són força coneguts. A casa nostra, ni rastre. El cas és que el 1995 aquest grup va gravar un unplugged per a la MTV, que per cert és excel.lent, i van vendre prop de 120 mil còpies en un any al seu país. En fí, ara és el moment de fer-los un petit homenatge.

Los Tres són un grup de rock, amb tendències rockabilly, jazzístiques, folk i country. Paradoxalment, Los Tres és una banda integrada per cuatre components. La clau de volta d'aquesta formació són el duet format pel vocalista, Alvaro Henríquez, i el guitarrista, Angel Parra. El bateria tampoc no desmereix, és el tercer integrant, en Pancho Molina. El quart és en Roberto “Titae” Lindl.

Tot va començar quan l'Alvaro es va desplaçar del seu poblet de Chiguayante a la gran capital, Santiago, per fer realitat el seu somni i formar una banda de rock. Ja havia fet algunes cosetes a Concepción i després d'un temps a Santiago va aconseguir fer alguns treballs musicals per alguna obra de teatre. Va arribar a la gran ciutat acompanyat dels seus dos inseparables amics Pancho Molina i Roberto “Titae”. Ells van ser els “tres” primers integrants de “Los Tres”. No obstant, el moment decisiu ve quan coneix Roberto Parra, que li presentarà l'Angel Parra. Aquest últim s'afegirà al grup però ja no voldran canviar el nom.

A partir d'aquí, només dir que van ser uns precursors del rock a Xile, en uns moments políticament molt delicats. El seu primer disc, “Los Tres” ja és bo. L'éxit els va arribar des del primer moment. Però pel meu gust, el seu millor àlbum és “La espada y la pared”, sens dubte. L'”Unplugged” i el seu disc “Fome” també estan força bé. En total, la seva discografia compta amb 9 treballs. Destacaria d'ells la personalitat del cantant, la qualitat de les guitarres i les melodies etèries que contrasten amb les sonoritats acústiques. Tenen ritme i no s'acomplexen. No són gens típics, al contrari, mostren un estil singular, característic. En definitiva són un grup recomanable.

A la seva web oficial us podreu fer una idea del seu treball a l'apartat "discografia". Us deixen escoltar una estona de tots els temes dels seus 9 treballs.