Dijous, 20 de octubre de 2005

David Olney

Arxivat a: Country / Folk

Els crítics diuen que una de les característiques de David Olney és que interpreta les seves cançons com si fos un actor de teatre. Així, no té problemes a encarnar-se en Omar Khayyham, Jesse James, l'iceberg que va enfonsar el titànic, una prostituta de la Primera Guerra Mundial, un trobador, un bluesman, un roquer, un jugador de beisbol, etc. En fi, jo no sé si n'hi ha per tant amb això de la interpretació, però aquest veterà cantautor sempre ha confessat que si no hagués estat per la música s'hagués dedicat al teatre.

David Olney és un dels compositors més estimulants i intel.ligents que podem trobar en actiu avui en dia. Els seus darrers treballs són joies. Millora amb el temps, com el bon vi i els bons músics. El seu treball el podríem catalogar com a “country” sinó fos que no ho és exactament. Però tampoc és folk, ni rock, ni blues. Es una mescla de tot, ja hem dit que interpreta, però aixó sí, amb qualitat i personalitat.

Nascut a Rhode Island, va començar a tocar la guitarra als 14 anys. Aviat decidiria, com molts d'altres, que tenia que emigrar a la meca del country, a Nashville, on en poc temps va esdevenir el cantant de moda del circuit underground de la ciutat. Això passava a la dècada dels 70, moment interessantíssim donat que van coincidir molts músics excepcionals en aquell moment en aquella ciutat.

Uns anys després aconsegueix un contracte amb la companyia de folk “Philo”. Encara que va enregistrar mitja dotzena d'àlbums abans d'acabar la dècada dels 80, aquests treballs no tindran acollida fins anys després. Posteriorment, sobre l'any 1995, retorna a Nashville per enregistrar una segona tanda de treballs, però aquesta vegada ho fa acompanyat de músics de qualitat i prestigi.

Personalment, recomanaria algun d'aquests seus darrers treballs, com per exemple “The Wheel” (2003). Acústicament són més saborosos que no pas els primers. treballs. Per cert, Olney és un admirador de Barcelona, ciutat a la qual va dedicar un tema del seu àlbum “Border Crossing”.

Si voleu fer un tast de la seva obra ho podeu fer clicant aquí, on trobareu tres cançons, entre les quals hi ha “Barcelona” que podreu sentir parcialment.

A més, entrant a la seva web oficial i cercant l'apartat “music”. Un cop allí seleccioneu el disc “The Wheel” ( els altres no tenen audio) i podreu delitar-vos amb el tema “Revolution”.

Però si sou molt mandrosos, també podeu escoltar directament aquests podcast que us tinc preparats. Son unes actuacions acústiques en directe per a la emissora WPLN

audio: Jerusalem

audio: Stonewall Jackson

audio: Robert Reford & Jesse James

Referencias

Comentarios

Boníssim aquest paio. I ben poc conegut. Us felicito per la biografia. Havia escoltat algun dels seus discos però no en sabia res de la seva vida. Felicitats pel bloc!

Comentario de Rudeman el el 10/20 a las 21:49

Comentar