audiobloc

Dissabte, 22 de octubre de 2005

Will Oldham

Bonnie Prince Billy o Will Oldham, com el vulgueu anomenar, perquè aquest home tan controvertit té diversitat de noms. En tot cas, en Will és un personatge curiós i excèntric que fa una música íntima i sensible. Algunes males llengües diuen que canta com un vell alcohòlic. A mi, en canvi, m'agrada com ho fa. Vosaltres jutjareu als àudios que us adjunto al final d'aquesta ressenya.

El personatge en qüestió és nat als Estats Units, concretament a Louisville, l'any 1971. I, a part de la seva obra com a cantautor, se li atribueix també el mèrit d'haver estat el primer a impulsar el renaixement acústic de la dècada dels 90 amb la creació d'un segell anomenat “Palace”.

En Will va iniciar les seves aventures com a aspirant a actor de Hollywood durant la dècada dels 80. Després entra a la universitat i posteriorment passarà a formar part, només durant uns mesos, del grup “Box of Chocolate”. Acte seguit retorna als seus intents d'esdevenir actor afamat, però aquesta vegada ho intenta amb la televisió. Com que també fracassa, es decideix a formar un altre grup, “Palace Flophouse”, amb els seu germà Ned, Brian McMahon i Rich Schuler, amb els quals comença a crear els seus temes propis. Des d'aleshores, ha enregistrat una bona pila d'àlbums amb diversos noms “Palace brothers”, “Palace songs”, “Palace”... i els dos que ja coneixeu. No us enganyo si us dic que té ben bé una trentena de treballs publicats.

Oldham es caracteritza per un estil afectat, que algú pot trobar fins i tot depressiu. Les seves lletres són oníriques, nihilistes, fosques. Mescla l'alcoholisme amb la religió, l'incest amb l'amargor i el cinisme amb el desamor. També han definit el seu estil com a “funerari”. Pobre Will! Jo no hi estic d'acord. En Bill és un cas de conversió del folk al rock alternatiu i d'aquí al nou country, i la seva obra s'aboca plenament a la sonoritat acústica. I aquesta transformació no tothom la paït bé.

El seu àlbum “I see a darkness” és el que jo recomano per a iniciar-se en aquest compositor. Es un treball molt característic del seu estil trist i melancòlic. D'aquest disc van dir que era “gòtic”, d'un “solipsisme extrem” o “l'obra d'un nen atemorit que cantineja cançons en una habitació solitària”. Però jo us el recomano perquè és d'una qualitat excepcional.

Us he adjuntat algun àudio per a que us feu una lleugera idea del que és el treball d'aquest home:

àudio:Ballade of thinks known

àudio:A whorehouse is any house

àudio:Lets start a family